ELECCIONS 24-M
Política 18/04/2015

La política valenciana s’aboca als pactes

El PP perdrà moltes majories, però la irrupció de C’s complica la formació de governs d’esquerres

El Pati Descobert* Marc Guinjoan, Toni Rodon I Marc Sanjaume
3 min
pactes a valència

Massalfassar és un petit poble de l’Horta del Nord, de gairebé 2.400 habitants, majoritàriament valencianoparlant i amb bona part de la població dedicada al camp. L’any 2011 les eleccions municipals es van decidir per una desena de vots, la qual cosa va permetre al PP revalidar una alcaldia que ostenta des de l’any 1991. Des de fa uns mesos, Carles Fontestad, candidat de Compromís, treballa per acabar amb aquest llarg mandat, sobreposant-se al control ferri que els populars tenen de les institucions, dels mitjans de comunicació i de les entitats civils. Per si la tasca no fos prou difícil, corren rumors que un cercle local de Podem podria concórrer als comicis del maig. En un context en què la utilitat del vot individual és més alta, la dispersió del vot de les esquerres afegeix incertesa a un canvi ja per ell mateix complicat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Més enllà d’aquest exemple concret, el cas de Massalfassar il·lustra molt bé el tempo polític en què viuen avui molts municipis del País Valencià. El PP governa a més de 355 ajuntaments i en més de 300 ho fa per majoria absoluta. No obstant això, ja fa temps que el seu poder s’erosiona. Però a aquesta situació de possible canvi s’hi han afegit uns convidats d’última hora: la voluntat dels cercles locals de Podem, primer, i de Ciutadans, després, ha complicat un escenari pel qual els partits de l’oposició porten anys treballant. Totes les enquestes auguren que el PP seguirà sent primera força (tant a la Generalitat com en molts municipis), però que té molt complicada la majoria absoluta.

Davant d’aquest escenari de fragmentació, el protagonisme fa temps que se l’emporta la política de pactes. Així, a principis d’any el líder de C’s, Albert Rivera, va retirar l’oferta al periodista Frederic Ferri d’encapçalar la llista a l’Ajuntament de València adduint que utilitzava constantment el terme “País Valencià” i era excessivament crític amb el PP. Fernando Giner, el substitut, tindria un perfil més adequat per facilitar que Rita Barberá revalidi l’alcaldia que ocupa des de l’any 1991.

Moviments a l’esquerra

Des de l’esquerra els moviments tàctics tampoc no paren. El líder de Podem, Antonio Montiel, proposava la setmana passada que Mónica Oltra, candidata de Compromís, fos investida presidenta, una solució que permetria desempatar -deia- les opcions de Ximo Puig (PSPV) i ell mateix, a qui les enquestes de fa uns mesos donaven més diputats que a Compromís.

L’aparició de nous actors, a dreta i a esquerra, la crisi i els escàndols han deixat tocada la fidelitat del votant del PP. Els conservadors no només van perdre el 44% dels sufragis a les últimes eleccions europees, sinó que ja no tenen capacitat d’atracció de votants d’altres partits. El 2014 el 80% dels vots eren de persones que ja havien apostat per Francisco Camps el 2011.

Transvasament de vots

A través de l’anàlisi ecològica per secció censal, és possible veure d’on venien els vots que cada partit va aconseguir en els comicis al Parlament Europeu, en comparació amb els de les Corts Valencianes de l’any 2011. Tot i que es tracti d’eleccions de naturalesa diferent i que l’abstenció en les europees és molt més elevada, les dades permeten intuir per on se situen els patrons actuals del comportament electoral dels valencians. Així, els resultats indiquen que el PSPV té un grau de retenció del 67% i que el 20% dels vots que va rebre l’any passat procedeixen de votants del PP en les autonòmiques del 2011. Pel que fa a Compromís (a les europees va concórrer en la coalició Primavera Europea), el partit va ser capaç d’obtenir vots del PP (un 25%) i dels abstencionistes (més d’un 15%).

En relació als dos nous actors de la política valenciana, presenten un patró força diferent. Els vots que Podem va rebre l’any 2014 al País Valencià sembla que provenen de l’abstenció (40%) i del PP i del PSOE, gairebé a parts iguals (un 18% de cadascun). Com indiquen les enquestes, Podem també beu d’Esquerra Unida (l’11% dels vots vénen d’aquesta formació) i és el principal erosionador de la llista liderada per Ignacio Blanco.

Quant a Ciutadans, la majoria dels seus suports provenen del PP (43%) i de l’abstenció (27%), una distribució que podria indicar cap a on faran pressió els seus votants (o fins i tot militants) el dia que calgui pactar. Finalment, l’anàlisi també indica que, en les eleccions de l’any passat, UPyD va alimentar-se sobretot de votants del PP. En un context en què UPyD podria enfonsar-se, bona part del que facin els 147.000 ciutadans que els van votar l’any passat podria decantar la balança de pactes.

Amb tot, l’entrada en escena de noves formacions ha afegit incertesa a un canvi que, mesos enrere, era una mica més clar. Tot indica que el PP perdrà la majoria absoluta, però el dubte actual és saber si podrà sumar amb Ciutadans o si les esquerres tindran prou força per acabar amb més de vint anys de governs populars a la Generalitat Valenciana.

stats