El PSOE busca com recuperar el seu vot tradicional

Si tot segueix el guió previst, aquesta nit els militants del Partit Socialista Obrer Espanyol hauran escollit un nou secretari general. Amb Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias com a candidats, els socialistes afrontaran una altra etapa amb una cara nova i, segons les promeses dels candidats, amb noves propostes sobre la taula. Així, tots tres s’han esforçat en les últimes setmanes a vendre carisma i entusiasme, però també han insistit en la necessitat de fer un viratge cap a polítiques més d’esquerres i reubicar el vell partit en aquest espai. Pel que fa a la qüestió catalana, només Tapias s’ha desmarcat del discurs oficialista per demanar una consulta, tot i que no vinculant.

En el debat, encara ressonen les crítiques a les polítiques d’austeritat impulsades per Zapatero i també l’auge de partits com Podem. Una ullada a l’evolució i el perfil de l’electorat socialista ens ajuda a entendre la magnitud del problema i l’alarmant desconnexió del PSOE dels sectors socials que li donaven solidesa.

A finals dels noranta, un cop ja s’havia apagat la flama de Felipe González, el Partit Socialista va veure com la gent de la tercera edat començava a optar pel PP com l’opció política favorita. Tot i l’erosió d’aquest flanc de l’electorat, el PSOE podia seguir presumint que els votants joves encara li donaven un suport força majoritari. Segons l’enquesta postelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques de l’any 2004, per exemple, el 39,5% de les persones de 18 a 34 anys el van votar a les convulses eleccions generals d’aquell any, marcades pels atemptats de l’11-M i la gestió que se’n va fer. Un percentatge més alt que el 33% que el partit rebia entre els votants de més de 65 anys.

En canvi, a les eleccions del 2011, en les quals Alfredo Pérez Rubalcaba es va estimbar, el suport s’havia reduït a més de la meitat, fins a arribar a només un 18,2% dels joves. És cert que els socialistes espanyols perden suports en totes les franges, però la sagnia ha sigut més dràstica en el cas del jovent. De fet, segons l’últim baròmetre del CIS, publicat el maig del 2014, si demà hi hagués eleccions només un 15% de persones d’entre 18 i 34 anys els votarien.

Guanyadors amb poc centre

En un sistema bipartidista (imperfecte) com el de fa uns anys, guanyar el centre era clau per aconseguir la victòria. No obstant això, segons les declaracions dels candidats a la secretaria general, ara sembla que l’objectiu socialista és recuperar l’esquerra. Amb tot, la realitat és que els socialistes pateixen fugues per totes dues bandes. El 2008, el 64,7% de l’electorat més esquerrà va optar pel PSOE i va condemnar IU a la irrellevància. Avui en dia, menys de la meitat d’aquests votants (36,4%) els farien confiança. Entre les persones de centre, les que conformen la majoria de l’electorat, s’observa una situació més dramàtica. Des del 2000 ha sigut un electorat difícil de guanyar per al PSOE. Zapatero basava les seves victòries en el monopoli de l’esquerra però retenia molts centristes. El 2004 un 38% van optar per ell. En els comicis del 2011 només un 13,7% dels centristes els van votar. Les dades del 2014 indiquen que si demà se celebressin eleccions el suport dels moderats al PSOE no sobrepassaria el 15%.

Tot i que l’agenda socialdemòcrata de González i Zapatero quedava lluny de les polítiques reclamades per l’esquerra transformadora, el PSOE tenia el suport de les classes treballadores, tant qualificades com no qualificades laboralment. El 2004 li donaven suport un 42,4% dels obrers qualificats i un 45,6% dels no qualificats. Avui en dia, el suport entre aquests sectors s’ha reduït a menys de la meitat. Només el 24,5% dels qualificats i el 18,9% dels no qualificats li fan costat.

Segons la llei politològica de May, els militants dels partits tendeixen a ser ideològicament més extremistes, en contraposició amb els dirigents i els votants, que mostren posicions més moderades. Si és així i el nou secretari general opta per aquest camí, pot recuperar l’esquerra, tot i sabent que se li escaparia part del centre ideològic. Per contra, si opta per desoir la militància i anar cap al centre, és probable que segueixi intensificant les fugues cap a l’esquerra.

El PP se’n surt millor

Sánchez, Madina o Tapias tindran a partir d’aquesta nit un dilema a curt termini que els situa en desavantatge respecte al PP, que té una capacitat camaleònica de satisfer ideologies diferents sense moure’s ideològicament. Així, des de fa anys les enquestes indiquen que l’electorat de centre veu en el PP un partit moderat, mentre que l’electorat d’extrema dreta considera que els populars també ho són. Tots satisfets.

No passa amb el PSOE. L’extrema esquerra els veu de centreesquerra, igual que els de centreesquerra o de centre. Aquest fet situa en constant tensió un partit que navega entre l’esquerra i el centre, conscient que cada moviment pot dur costos associats. El nou líder haurà de decidir quin rumb emprèn per recuperar la posició perduda.