«És bàsic repensar la història des del punt de vista femení»
Doctora en Història i professora de la UB. Coordina el projecte 'Feminitzant el Món 3.0'.
Especialista en el món baixmedieval i en Història d'Amèrica, Patrícia Martínez Álvarez (Barcelona, 1973) va viure la dècada dels 90 al Perú, on, a més de fer classe a la Universitat San Marcos de Lima, va participar en campanyes per a l'escolarització de les nenes a l'Amazònia.
-En les meves classes a la universitat procuro sobretot que els alumnes pensin per si mateixos, i els solc convidar a reflexionar sobre si la conquista d'Amèrica va tenir un sexe determinat o no.
-¿El va tenir?
-La conquista d'Amèrica va tenir sexe masculí no només pel fet que l'executessin homes -també hi van participar dones-, sinó sobretot per la qüestió simbòlica: l'apropiació de l'altre i del territori, l'espoliació, la guerra en nom de Déu. Tots aquests fets són masculins.
-Ja ho entenc.
-En realitat, la conquista d'Amèrica va ser un fracàs. El projecte era anar-hi, enriquir-se i tornar, però no hi havia prou riquesa per a tothom.
-¿I doncs?
-La verdadera fortuna es trobava en el poder social, basat en les relacions jeràrquiques entre desiguals de pell. Un patró masculí d'afirmació del jo a partir de la negació de l'altre. Quan els homes castellans van imposar l'Església i van muntar les institucions, es van adonar que faltava alguna cosa molt important: la família.
-Necessitaven les seves dones.
-Exacte. A més a més, ells solien ser terra endins, de manera que l'única manera de sostenir aquell muntatge era emportant-se les dones de la metròpolis, les seves mares, esposes i filles.
-Les dones han centrat les seves investigacions.
-Quan llegeixes les cartes i escrits d'aquelles dones, que al principi van viure en convents i cases d'acollida, crida l'atenció que totes es preocupessin per la qüestió indígena… El que intento dir és que és fonamental repensar la història des del punt de vista femení per resoldre qüestions del present.
-Repensar, diu.
-Si repasso els llibres amb què estudia la meva filla, entenc que les dones no hem arribat enlloc ni hem estat als llocs on s'ha fet la història. Això és cert, però hauríem d'anar més enllà del gran tòpic de «perquè no ens hi han deixat ser». Tampoc hi hem volgut ser.
-¿Per què?
-Nosaltres hem fet política des d'un altre lloc, des del vincle. Així ho feien les dones en l'època colonial.
-¿Ho pot aclarir?
-Per exemple, si tenien una serventa indígena o negra, elles donaven el seu cognom a les esclaves, cosa que els homes no van fer. Per a mi, la història de les dones és la història de les relacions humanes i de la preocupació per les dones, cosa a la qual ni els partits ni les institucions han prestat cap atenció.
-Del seu discurs es podria inferir que la violència és cosa d'homes.
Notícies relacionades-Sona rotund però, sí, la violència és fonamentalment masculina. L'Estat Islàmic és masculí. Cal començar a posar nom a les coses. Fa 300 dies que estem sense Govern —a mi no em fa cap falta—, ¿però algú dirà que són senyors els que s'estan barallant? Que les institucions funcionin com funcionen és perquè són institucions masculines.
[El mes que ve, l'entrevistada i la professora Elena Losada coordinen a la Universitat de Barcelona el seminari Literatura que fa història: dones, vides, ficcions. Inscripció gratuïta fins al 28 de novembre].
