Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell.

Facebook XSiM

Xavier Sala i Martin

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de
comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta.
Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen
el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la
copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit
(unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un
auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el
dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint
criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas
que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum
sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria
graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i
patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien
refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70
milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30
de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com
poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa
Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de
l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en
realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a
nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia
que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es
registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les
audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es
pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa
Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han
succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de
màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell
s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més
endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú
del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes:
els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els
comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per

1
 Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell. Facebook XSiM

Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la
seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de
Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça
no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és
bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i
com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la
DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen
que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la
nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables
que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot
cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la
“venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la
venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no
importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al
2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la
conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí
té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per
Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que
hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any
que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es
quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de
Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el
segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és
magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la
reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta
de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen
determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la
reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho
sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es
digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues
a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i
d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació
econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada
mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de
70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de
dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves
juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses

2
 Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell. Facebook XSiM

del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer
un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de,
per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any
següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així
successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a
base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns
beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament.
D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any
durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la
quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria
600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la
junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova
junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a
tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta:
val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns
beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La
pregunta és: la tenen ells?